Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para su funcionamiento, mantener la sesión y personalizar la experiencia del usuario.

AceptarRechazar
language

Jose Daniel Simeón Riera

J. Daniel Simeón Riera

J.D. Simeón Riera

Biografia

Nasqué a Llíria el 1959, llicencià en Geografia i Història a la Universitat de València el 1982. Professor d’ensenyament secundari, desenvolupà la seua tasca docent en mitja dotzena d’instituts valencians fins a estabilitzar-se el 2004 a l’IES la Vereda de la Pobla de Vallbona, a on es jubilà en 2020. Al llarg dels anys desenvolupà una intensa activitat de recerca històrica que el portà a estudiar sobretot el període de la república i la guerra civil, en particular a Llíria, però també el primer franquisme i l’alteralitat africana segons la construïren els exploradors blancs del segle XIX. Diversos llibres i un conjunt d’articles publicats a revistes especialitzades constitueixen el seu llegat historiogràfic. Així mateix conreà la literatura fantàstica, gènere en el que publicà diversos relats. Formà part del nucli iniciador de la revista Lauro, quaderns d’història i societat, al consell de redacció de la qual pertanyé, i de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. Morí a Llíria el 2021.

Bibliografia

Llibres:

Valencia 1936-1937. Una ciudad en guerra

Valencia 1936-1937. Una ciudad en guerra. Ajuntament de València, 1986 (coescrita amb Agustín Safón Supervía).

Entre la rebel·lia i la tradició (Llíria durant la República i la Guerra Civil, 1931-1939)

Entre la rebel·lia i la tradició (Llíria durant la República i la Guerra Civil, 1931-1939). València, Centre d’Estudis d’Història Local, 1993.

De la matèria dels somnis: vida i obra de José María Peñarrocha Bori, anarquista llirià (1907-1992)

De la matèria dels somnis: vida i obra de José María Peñarrocha Bori, anarquista llirià (1907-1992). València, Centre d’Estudis d’Història Local, 1995.

 Impasible el ademán (franquisme i societat d’una comunitat rural: Xàbia 1939-1953)

Impasible el ademán (franquisme i societat d’una comunitat rural: Xàbia 1939-1953). Ajuntament de Xàbia, 1998.

El mite d’Àfrica: els exploradors vuitcentistes i la seua visió de l’alteralitat africana

El mite d’Àfrica: els exploradors vuitcentistes i la seua visió de l’alteralitat africana. Universitat de València, 2002.

Parts de llibre:

“El franquismo vivido e imaginado desde una sociedad industrial: el Puerto de Sagunto”

“El franquismo vivido e imaginado desde una sociedad industrial: el Puerto de Sagunto”, dintre de J. Alberto Gómez Roda y Ismael Saz (eds.): El franquismo en Valencia: formas de vida y actitudes sociales en la postguerra. Valencia, Episteme, 1999.

“Història local, persistències localistes i publicacions. Algunes reflexions al voltant de la revista Lauro”

“Història local, persistències localistes i publicacions. Algunes reflexions al voltant de la revista Lauro”. En AA. VV.: Primer Congrés d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. Benaguasil, IDECO Camp de Túria i Tàndem Edicions, 1991, pp. 73-82. Text coescrit amb Joan J. Adrià i Francesc Rosalén Igual.

“Una dècada convulsiva: la República y la Guerra Civil, 1931-1939”

“Una dècada convulsiva: la República y la Guerra Civil, 1931-1939”, al llibre dirigit per Jorge Hermosilla: Llíria, geografia, historia y arte: nuestro pasado y nuestro presente. Universitat de València, 2011.

Articles:

  • “Carlisme i bandolerisme a la Llíria del segle XIX”, Lauro, 1, 1984.
  • “La cultura popular i el terror revolucionari de 1936: el cas de la ciutat de Llíria”, Afers, Vol. 2, nº 3, 1986.
  • “Partidos políticos y bases sociales en la Llíria republicana”, Lauro, 2, 1986.
  • “La política sindical agrària del Partit Comunista al País Valencià durant la guerra civil: el cas de la Cooperativa La Campesina de Llíria”. Fira i Festes de Sant Miquel, Llíria, 1987.
  • “Aproximació a l’estudi de la guerra civil i la revolució a Llíria 1936-1939”, Lauro, 3, 1988.
  • “Per un intent d’explicació del fenomen anticlerical des de la vessant de la història de les mentalitats”, Lauro, 4, 1989.
  • “El ocio en la cultura rural”, Lauro, 4, 1989.
  • L’anarquisme i el camperolat valencià: la readaptació d’una ideologia d’élites per la cultura popular”. Saitabi, nº 42, 1992.
  • “Reflexions sobre la ideologia d’una classe dominant: la burgesia terratinent lliriana (1833-1965)”, Lauro, 6, 1992.
  • “Reflexions sobre la ideologia d’una classe dominant: la burgesia comercial-industrial lliriana (1965-1994), Lauro, 8, 1995.
  • “Repensar el franquisme des d’una comunitat rural: el cas de Xàbia, 1939-53”. Aguaits: revista d’investigació i assaig, nº 15, 1998.
  • “La política recatolitzadora de l’Església al País Valencià a la postguerra. Xàbia i el Port de Sagunt”. L’Avenç, nº 246, 2000.
  • “Stanley a la conca del Congo. L’inici de l’explotació comercial i la difusió de la civilització”, en El Contemporani, 21-22, 2000.
  • “Exploradors vuitcentistes per Àfrica: la construcció d’un mite”, L’Espill, 7, 2001.
  • “El negre africà en la literatura de viatges durant l’època colonial”, Revista valenciana d’etnologia, nº 6, 2011.

Llibre de narrativa:

Fantastiari i altres contes

Fantastiari i altres contes. Ajuntament de Llíria, 2002.

Col·laboracions als llibres de Fira i Festes de Sant Miquel (relats de literatura fantàstica):

  • “Breus apunts per a un història crítica de la demonologia casolona”, 1991.
  • “Sobre fantasmes, apareguts i extraterrestres”, 1992.
  • “De miracles i portents celestials”, 1993.
  • “Compendi abreujat de manuals pràctics d’usos varis (I part)”, 1995.
  • “Bestiari comarcal (I part)”, 1996.
  • “Biografies breus d’hòmens il·lustres”, 1999.