La biblioteca
Història
La primera notícia referida a l'intent d'instal·lar una biblioteca pública a Carcaixent és de 1923, quan la revista local Juvenal en reiterades oportunitats fa al·lusió a la necessitat d'uns banys públics i una biblioteca, després de la construcció d'un camp d'esports. Amb tot, no sembla que aquesta biblioteca pionera finalment arribara a ser una realitat.
No obstant això, pel Reial decret de 6 de febrer de 1926 l'Ajuntament estava obligat a destinar una xicoteta porció del seu pressupost (del mitjà al 3 per mil) per a l'adquisició de llibres, preveient-se per tant la creació d'una biblioteca popular. D'aquesta manera, ja en 1928 s'inaugurava el Museu i Biblioteca municipal de Carcaixent.
La II República va aprofundir de manera decisiva en el terreny de la lectura popular a través de la creació de la Junta d'Intercanvi i Adquisició de Llibres per a les Biblioteques Públiques, en 1931. La primera vegada que legalment es parla de "biblioteques municipals" és en el Decret de 13 de juny de 1931, iniciant-se la creació de biblioteques municipals amb reduïts lots compostos per 150 volums, que a poc a poc es van anar incrementant.
Amb l'adveniment de la Guerra Civil i la postergació del novedòs Pla de Biblioteques de María Moliner, nombroses biblioteques municipals van haver d'esperar alguns anys més per a ser finalment inaugurades.
D'aquesta manera, arribats a l'any 1947, es crea el Servei Nacional de Lectura, encarregat de la creació de biblioteques públiques. Estimulat per l'exemple de la biblioteca de Xàtiva, l'Ajuntament de Carcaixent va sol·licitar la creació de la Biblioteca Pública Municipal, que va tindre lloc per Ordre Ministerial de 14 d'abril de 1948, juntament amb les biblioteques de Celanova (Orense), Don Benito (Badajoz), La Guardia (Toledo), Línea de la Concepción (Cádiz), Llanos de Aridane (Tenerife), Manises (València), Palomares del Río (Sevilla) i San Adrián (Navarra). A finalitats del mateix any, la biblioteca s'obria de manera provisional al públic amb 2187 volums, 1800 aportats pel Servei Nacional de Lectura i la resta per l'ajuntament i per donatius de particulars i entitats locals. Al juny de 1949 tenia lloc la inauguració oficial amb assistència del director general d'Arxius i Biblioteques, Miguel Bordonau Mas.
La biblioteca es va instal·lar en una dependència de la planta baixa de l'antic convent de San Francisco (després menjador d'Auxili Social), de proporcions reduïdes i amb molta humitat. Aquesta circumstància va ser la causa del trasllat de la biblioteca en 1951, al pis alt del mateix edifici, a una sala amb bona il·luminació i ventilació, que disposava de 98 metres de prestatgeries i capacitat per a 31 persones.
En els primers anys de vida de la biblioteca, a part dels serveis de lectura en sala, de préstec, d'informació i orientació al lector, es van desenvolupar activitats culturals com la commemoració del centenari de Goethe, conferències sobre Unamuno i altres escriptors, exposicions (de pintura, de noves adquisicions bibliogràfiques), alguna festa del llibre i cursos d'anglés i francés, malgrat la falta de condicions del local. No obstant això, l'activitat d'extensió cultural més nova en aquests anys és la revista radiofònica mensual que va tindre lloc durant el primer any d'existència de la biblioteca, la qual cosa dona idea de la important acció cultural desenvolupada pel primer bibliotecari, Víctor Oroval Tomás.
En 1970 el Ministeri d'Educació i Ciència va construir un edifici concebut com a casa de la cultura, que es va inaugurar en 1971 i que va passar a ser el motor cultural de la població. Una dada eloqüent de l'alt nivell aconseguit per la biblioteca de Carcaixent el constitueix l'estadística referida als fons de les diferents biblioteques valencianes, publicada en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, de 1973, on consta que Carcaixent tenia 8283 volums només superada per les biblioteques municipals d'Elda, Elx i Xàtiva.
Les inundacions de 1982 i 1986 van afectar de forma molt negativa a la biblioteca, especialment la primera, en la qual es va perdre la major part del fons bibliogràfic i fins i tot pèrdues irreparables del seu patrimoni. Van ser anys molt durs en els quals va estar al capdavant de la biblioteca Francesc Torres Faus fins a 1989.
A aquests problemes es va sumar la ràpida deterioració de l'edifici per aluminosi, per la qual cosa després d'un llarg període en una seu provisional en la Plaça major, es va inaugurar el nou edifici de la biblioteca al carrer Jaume I, al juny de 2001. Des de llavors es desenvolupen nombroses activitats de foment lector i cultural en les seues instal·lacions: contacontes, club de lectura, premis i jornades literàries, concerts de cambra, cursos, tallers, conferències...